AQUESTA ÉS LA NOSTRA CULTURA

El Benimaclet conFusion no vol ser un simple esdeveniment artístic-cultural sinó que pretén ser un canal de difusió, defensa i pràctica de valors tals com el sentit de comunitat, el compartir, la integració de la diversitat, la lliure expressió i la creativitat. Valors, segurament intrínsecs a tot ésser humà, però que corren el risc de perdre’s en la confusió d’avui en dia.

El conFusión vol ser una plataforma de trobada i diàleg oberta a totes les persones, una possibilitat per a qui vulga comunicar quelcom i un estímul per a qui estiga disposat a escoltar.

No hi ha comerços involucrats directament i no hi ha quotes de pagament de per mig perquè el futur han de ser les persones i el seu potencial, sense la necessitat de vendre o posar preus.

Es transformen les cases i els carrers en escenaris de múltiples disciplines que s’entremesclen i es confonen per a generar un al·luvió de propostes que porta al límit la necessitat d’elecció enfront de tot allò que conforma el dia a dia.

Es busca fer possible l’impossible, ensenyar que les coses poden funcionar també d’una altra manera i finalment anar més enllà del que estem acostumats.

Compartir

Vivim una època de crisi on tots nosaltres, segurament, representem les generacions més culturitzades i al mateix temps més frustrades de tota la història. Passem anys estudiant, treballant, aprenent i tot a canvi d’una vida que no sempre recompensa els nostres esforços. La situació de precarietat i incertesa en la qual vivim pot minar la nostra moral i allunyar-nos dels demés. És molt comú confondre el valor d’una persona amb l’èxit econòmic o la posició en la societat. Aquest error fàcilment pot portar-nos a no creure en nosaltres mateix, a oblidar els propis somnis, a competir per alguna cosa tal vegada no tan important, a tancar-se, a tindre por.

Tanmateix, simplement per ser éssers humans, éssers tan complexos que poden pensar, sentir emocions, comunicar, créixer dia rere dia, tenim tots un enorme potencial: nosaltres mateixos. I això és una cosa que ningú ens pot negar. Darrere de cada vida s’amaga un món tan especial i particular que valdria la pena explorar perquè segurament ens ensenyaria alguna cosa nova. Totes les persones som úniques i extraordinàries. Totes tenim capacitats, dons i coneixements, diversos sí, però tots valuosos. Si no ens compartim, si no ens obrim al proïsme, quin sentit tenen els nostres passos?

Amb fusió o confusió?

El canvi existeix i és inevitable. Tot canvia, des de la política i l’economia fins la moda i les convencions socials. Inclús canvien les nostres amistats, canvien els nostres familiars, canviem nosaltres mateixos, biològicament, inconscientment, ineludiblement. El canvi és el temps que passa, que transforma, pel simple fet de ser un riu que flueix i no es pot aturar.

Oposar-se al canvi, tal vegada, no té molt de sentit i menys encara en un món global i tan complexe com el de hui en dia, les dinàmiques del qual se’ns escapen, deixant-nos incapaços de comprendre i controlar la majoria dels esdeveniments de la nostra vida. Acceptar que les coses no són com eren i mai ho tornaran a ser no és un acte de rendició sinó d’emancipació, des del qual decidir si ser part passiva o activa del canvi que vindrà. Podem conformar-nos sent com a fulles arrastrades per la tempesta o conscienciar-nos per a ser com velers capaços d’orientar les nostres veles al vent.

Cap a on anar, i més encara amb qui i com, és el repte que ens espera.

Respectant el barri

Parlar de Benimaclet és parlar d’alguna cosa més que un barri de València, és parlar del llenç sobre el qual s’expressen els valors dels seus habitants i, en el nostre cas, és l’instrument amb que s’entona la melodia confusa.

Abans que un punt de trobada de formes d’expressió imaginables i inimaginables, Benimaclet és una part del mon on conflueix gent tan pròxima i tan llunyana, éssers humans de tants “quans” i tants “ons” del món; però per damunt de tot  és un lloc on mai falta un “bon dia” i somriures per oferir.

Per això, allò que ocorre en Benimaclet en els dies del conFusión és especial i mereix un tracte especial. Mereix que entre tots prestem prou atenció i tinguem amb compte que el llenç lluïsca blanc i la seua expressió siga nítida i definida. Que siga tot i quan captive els nostres ulls en l’afany de gaudir contemplant, sense taques, sense esborralls. Que no hi haja brutícia que puga perjudicar aquesta obra que elaborem entre tots, els visitants i els veïns. Que l’art siga tot, i la brutícia no tinga lloc.

Valorant l’art

Benimaclet conFusión no ven entrades i tot el públic pot accedir als espais i a les actuacions lliure i gratuïtament.

No obstant, això no vol dir que tot el que s’ofereix durant l’esdeveniment no tinga valor. Al contrari, exactament perquè tot es dona i es comparteix sense esperar res, cada detall es carrega d’una riquesa molt més profunda.

Si a la nostra societat la tendència és posar un preu a tot, el conFusión s’ha organitzat eixint d’eixes premisses. Vol ensenyar que col·laborant tot pot ser igualment possible e inclús més bonic.

Igualment, és clau donar-se compte que l’organització per muntar aquesta trobada treballa, des d’abril, moltes hores al dia. Els artistes porten una vida aprenent, assetjant i perfeccionant la seua tècnica per poder realitzar i ensenyar les seues obres. Els espais que s’obrin necessiten una preparació i un condicionament previ, a més de tindre unes despeses.